Bé Negre
La publicació del dia 24 d’octubre de 1934 del setmanari satíric “Bé Negre” va ser el primer després dels fets del 6 d’octubre de 1934, ja que a l’espai que hi ha entre ambdues dates no hi va haver publicacions a causa de la censura que va patir el mitjà, i que expliquen els redactors amb les següents paraules: “Als nombrosos lectors que ens han demanat perquè El Bé Negre no ha publicat les dues darreres setmanes, els hem de fer present que nosaltres no hem deixat mai de sortir. El que passa, és que ho dissimulàvem molt. D’aquí endavant, farem el possible perquè El Bé Negre no passi desapercebut. És a dir, farem el que podrem...”.
La publicació del dia 24 d’octubre de 1934 del setmanari satíric “Bé Negre” va ser el primer després dels fets del 6 d’octubre de 1934, ja que a l’espai que hi ha entre ambdues dates no hi va haver publicacions a causa de la censura que va patir el mitjà, i que expliquen els redactors amb les següents paraules: “Als nombrosos lectors que ens han demanat perquè El Bé Negre no ha publicat les dues darreres setmanes, els hem de fer present que nosaltres no hem deixat mai de sortir. El que passa, és que ho dissimulàvem molt. D’aquí endavant, farem el possible perquè El Bé Negre no passi desapercebut. És a dir, farem el que podrem...”.
Així doncs, la publicació analitzada va ser la primera després de la proclamació de l’Estat Català dins la República Federal
El primer detall satíric de la publicació d’aquest dia 24 la trobem a la manxeta, on diu: “Pel juliol... ni dona ni cargol”. Aquesta dita, en ple mes d’octubre, no és res més que un recurs davant la censura.
La il·lustració gran que apareix a la primera plana ens mostra amb humor les conseqüències de l’enfrontament entre l’exèrcit i els mossos d’esquadra (que van donar suport al govern de la Generalitat ). Es veu una casa destrossada per dins i al peu de foto posa: “-Veu? La política té aquestes coses...”.
El Bé Negre critica
Al petit apartat titulat “Joc net”, el setmanari fa una subtil crítica a Lerroux i a Solidaridad Obrera utilitzant el cinisme: “El senyor Royo Villanova s’ha interessat pel senyor Lerroux perquè sigui autoritzada la prompta reaparició de Solidaridad Obrera. Cal reconèixer que el senyor Villanova és un dels polítics espanyols que va més ben orientat”. Com es veu en aquest fragment, Alejandro Lerroux era una de les víctimes preferides per El Bé Negre. La crítica a Solidaridad Obrera i també a la FAI es veu en la il·lustració de la última pàgina on surt un home tancat en un calabós al qual li acaben de ficar una llima al pa, i a la paret es pot llegir: “Biva la FAY ”. Caricaturitzen els integrants de la FAI com estúpids pel fet de mossegar la llima i per les faltes ortogràfiques de la guixada de la paret.
Una altre il·lustració humorística de la batalla del 6 d’octubre és la que apareix també a la primera pàgina, on es veuen moltíssimes armes, canons, bales, pòlvora, etc. i un bé negre amb expressió de desconcert que diu “Es pot passar?”, com volent dir “Puc tornar a sortir sense problemes?”.
Una altre il·lustració humorística de la batalla del 6 d’octubre és la que apareix també a la primera pàgina, on es veuen moltíssimes armes, canons, bales, pòlvora, etc. i un bé negre amb expressió de desconcert que diu “Es pot passar?”, com volent dir “Puc tornar a sortir sense problemes?”.
A l’apartat que ocupa quasi tota la segona pàgina titulat “Amb el cor a la mà”, hi ha subapartats interessants. Per exemple, el titulat “Virtuós per força” exemplifica el pànic de la població durant l’enfrontament amb un home que, quan puja a un bloc de pisos es troba vàries persones (dones i nens) allà juntes esperant que passés el malson. Un altre d’aquests es titula “Els sorneguers” i critica la passivitat amb què van viure l’esdeveniment els rabassaires, i el poc suport que van donar a
A la secció “La borsa o la vida”, El Bé Negre parla sobre la situació de la Generalitat i dóna un missatge de calma als lectors: “Dintre la gravetat de la situació general, el valor que més preocupa a tothom, és el futur de la Generalitat , que ara per ara està molt ressentida de la magnitud dels esdeveniments, per bé que la seva situació no pugui considerar-se desesperada”.
La crítica de El Bé Negre a
Després dels fets del 6 d’octubre de 1934, Catalunya va entrar en ple desgavell polític i les coses ja no tornaren mai més a funcionar com abans. El un moment donat, Joan Pich i Pon, alcalde de Barcelona, va reunir diversos càrrecs en la seva persona, El Be Negre se’n fotia així:
P: ¿Hay un solo... Pich? R: Sí, padre, hay un solo Pich pero en tres personas iguales i distintas, que son P: ¿Cómo se llaman las tres personas de R: Se llaman: Alcalde, Presidente de P: ¿Qué quiere decir tres personas realmente distintas? R: Tres personas realmente distintas quiere decir que en… Pich una persona no es la otra, siendo sin embargo todas tres un solo…Pich P: ¿Cuál es la primera persona de R: La primera persona de P: P: ¿Cuál es la segunda persona de R: La primera segunda persona de P: ¿Cuál es la tercera persona de R: La primera tercera persona de P: ¿Cada una de las personas de R: Sí, padre, cada una de las personas de P: Si cada una de las personas de R: No, padre, las tres personas no son tres Pichs, sino un solo Pich, porque tienen una misma y única naturaleza Num. 199 |
L'Esquella de la Torratxa
Hem de suposar que els fets d’octubre no van ser tractats amb extensió pel setmanari satíric de l’Esquella de la Torratxa per diferents motius. El primer motiu es que aquests fets van comportar la desaparició de la publicació satírica que podem considerar “la germana gran” de l’Esquella. Amb els fets d’octubre de 1934 La Campana de Gràcia va desaparèixer a causa de la implicació de Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) als esdeveniments, i que com a conseqüència va suposar l’empresonament de molts dels seus dirigents que eren els encarregats de dur a terme el setmanari.
Tot i la desaparició de La Campana de Gràcia, l’Esquella de la Torratxa va continuar existint i el 13 d’Octubre de 1934, passada 1 setmana dels fets del 6 d’Octubre, va publicar un exemplar, el qual no s’ha pogut recollir a la biblioteca online de Premsa Històrica del Ministeri de Cultura, i amb molt de greu, només disposem d’un Esquellot que es trobava reproduït al llibre “La premsa humorística; Volum I” de Lluís Solà.
per veure, tot i que en aquest cas més aviat imaginar-nos, el tractament que havia fet el setmanari satíric d’aquests esdeveniments històrics
El fragment que hem analitzat es el que podeu trobar a continuació:
Fragment extret del llibre La Premsa Humorística (I) de Lluís Solà i Dachs. El llibre es el segon d'una col·lecció anomenada L'Humor Català. El fragment analitzat es troba a la pàgina 199. Editorial Bruguera.Barcelona
Com es pot llegir, els escriptors i col·laboradors de l’Esquella van evitar tractar el tema de forma extensiva però si que podem destacar una frase on crec que es desprèn el pensament i la sensació de la publicació satírica:
“Els tristos i lamentables esdeveniments d’aquests dies ens donen matèria per a comentar-los llargament. Ens estarem de fer-ho per motius francament comprensibles”
¿Quins son aquests motius, us preguntareu?
En la meva opinió, el principal motiu es la sensació de por i el temor de que per publicar alguna cosa indeguda, es a dir per fer-ne una valoració massa forta, suposés una multa o el tancament de la publicació.
Per entendre aquest temor cal entendre com va quedar Catalunya, parlant políticament, desprès dels fets del 6 d’octubre. Des del mateix 7 d'octubre la Generalitat havia quedat intervinguda per l'autoritat militar: el govern espanyol va nomenar governador de Catalunya i president accidental de la Generalitat el coronel Francisco Jiménez Arenas. La repressió fou generalitzada: Es va imposar el castellà com a llengua de la Generalitat, el Parlament va ser convertit en caserna militar, es van prohibir les activitats dels partits, els sindicats i les associacions catalanistes i d'esquerres i es tancaren els seus locals. Però per damunt de tot es va empresonar a Lluís Companys, president de la Generalitat i els membres del seu govern i se'ls va condemnar a penes de 30 anys de presó. A més unes altres 3.000 persones, entre regidors i sindicalistes de tot el país, també foren empresonades.
Per tant per una publicació satírica de caràcter republicà i que en alguns moments havia donat suport a iniciatives catalanistes com la Solidaritat Catalana, i que tenia com a col·laboradors i dibuixants a membres que pertanyien a una ideologia d’esquerres, els fets d’octubre van suposar un fort cop per la publicació. Un cop polític tant fort com el que va suposar que la Generalitat quedes intervinguda per l’Estat militar, que es prohibissin activitats de partit, sindicats i associacions catalanistes i d’esquerres va suposar un fort cop a la societat, al catalanisme i a les publicacions d’esquerres.
Tot i que L’Esquella de la Torratxa no va deixar de publicar si que podem entreveure en el petit tros analitzat un cert “temor”dels redactors i de la publicació sobre el contingut que es publicava, ja que amb un coronel al capdavant de la Generalitat i amb les detencions que hi va haver de tot el govern de Companys i de molts regidors i sindicalistes la cosa no anava en broma. Qualsevol article o publicació que es considerés una crítica de l’actuació militar i del govern de Madrid tindria evidents conseqüències econòmiques per al setmanari. Per tant podem entreveure que tot i que hi havia la llibertat d’expressió expressada en la Constitució Espanyola de 1931, en una situació d’alarma i malgrat la curta durada d'aquell escenari, les conseqüències que se'n van desencadenar foren cabdals i considerats un preàmbul de guerra civil.
També van fer una descripció en format crònica de l'ambient que hi havia hagut a Catalunya durants el 6 d'Octubre i sobretot a la ciutat de Barcelona. En la mateixa descripció fan valoracions crítiques contra la actuació repressiva de l'exèrcit a Barcelona: " Una hora d'horror ha quedat marcada en aquestes parpelles negres" i expliquen l'assalt al palau de la Generalitat. Finalment i crec que es una frase que descriu de forma molt clara la excessiva repressió del govern republicà de Madrid es: "S'hauria cregut una cacera de coloms, si la sang no hagués empapat els carrers" (fa referència a la quantitat de munició que es va disparar)
També van fer una descripció en format crònica de l'ambient que hi havia hagut a Catalunya durants el 6 d'Octubre i sobretot a la ciutat de Barcelona. En la mateixa descripció fan valoracions crítiques contra la actuació repressiva de l'exèrcit a Barcelona: " Una hora d'horror ha quedat marcada en aquestes parpelles negres" i expliquen l'assalt al palau de la Generalitat. Finalment i crec que es una frase que descriu de forma molt clara la excessiva repressió del govern republicà de Madrid es: "S'hauria cregut una cacera de coloms, si la sang no hagués empapat els carrers" (fa referència a la quantitat de munició que es va disparar)
Fragment extret del llibre La Premsa Humorística (I) de Lluís Solà i Dachs. El llibre es el segon d'una col·lecció anomenada L'Humor Català. El fragment analitzat es troba a la pàgina 200. Editorial Bruguera.Barcelona
Cal comentar també un altre fragment, en forma de crònica on L'Esquella es pregunta cap on va la República desprès dels fets d'Octubre. I diu una frase que em sembla força representativa: "¿Qui, després del 14 d'abril de 1931 (quan es va proclamar la 2ª República), hauria pogut imaginar-se el catastròfic final de 1934?
Fragment extret del llibre La Premsa Humorística (I) de Lluís Solà i Dachs. El llibre es el segon d'una col·lecció anomenada L'Humor Català. El fragment analitzat es troba a la pàgina 200. Editorial Bruguera.Barcelona
Recordem una altre vegada que els articles analitzats els hem extret del llibre: La Premsa Humorística (I) de Lluís Solà i Dachs, ja que tot i que l'Esquella va publicar un exemplar el 13 d'Octubre no l'hem pogut aconseguir en cap biblioteca i ens hem hagut de confirmar en analitzar els articles del llibre. Tot i així, els fragments analitzats ens permeten fer-nos una idea de la postura de l'Esquella en relació als fets del 6 d'Octubre de Catalunya.
Fonts utilitzades:
La Premsa Humorística (I) de Lluís Solà i Dachs. El llibre es el segon d'una col·lecció anomenada L'Humor Català. El fragment analitzat es troba a la pàgina 200. Editorial Bruguera.Barcelona
Papitu
El 10 d’Octubre de 1934 va sortir el primer número després de que el 6 d’octubre el president de la Generalitat de Catalunya, Lluís Companys, proclamés a Barcelona l’Estat Català dintre de la República Federal Espanyola.
Durant aquest any, el Papitu ja era una revista totalment pornogràfica, pel que no surt cap tipus de menció als fets de 1934. Sembla mentida, que una revista que va començar amb una ideologia totalment formada (republicana i d’esquerres) i la qual va comptar amb col·laboradors de gran qualitat literària, davant d’un fet així actuï com si no hagués passat res.
Seguidament, penjaré alguns dels acudits de la revista d’aquell dia, per poder comprovar que el Papitu actua com si no hagués passat res.
En aquest acudit, tot i que tracti temes militars, es pot veure com cap fa referència all dia 6 d'Octubre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada