PAPITU

La vida de Papitu es divideix en quatre èpoques. La primera època que va ser dirigida per Feliu Elies, el qual també era el director, i el seu equip. Destaca per la seva clara tendència política orientada cap a l'esquerra (la seva primera publicació es va fer el dia 21 de Novembre de 1908, aniversari de l'assalt a la redacció del Cu-cut i data històrica per a la premsa barcelonina). En les seves publicacions es notava clarament el seu caràcter irreverent cap a l'Església, i pel que fa a la picaresca se li notava una certa inclinació, però bastant moderada. Feliu Elies va haver de vendre la revista ja que no tenia els ingressos necessaris per a subsistir. En aquest Papitu primitiu no trobem gairebé cap cura gramatical, fins que al 1914, ja en la segona època de la revista, l’Institut va publicar les Normes, i el nou propietari, Oriol Martorell, va decidir que el Papitu es publiqués amb la ortografia oficial i va encarregar la correcció al historiador i periodista Antoni Rovira i Virgili. Aquesta època, que començà al 1912, va ser dirigida per Francesc Pujols i va gaudir de col·laboradors de gran categoria. Durant aquest període la revista va anar perdent el seu caire polític, i caminà cap a la verdor en un procés curt però d'evolució ràpida. La tercera època, dirigida per Manuel Fontdevila, és el resultat de la superació de l'etapa de moderació imposada per la dictadura de Primo de Rivera. La qualitat dels redactors minva, i comença la pornografia, que sovint és més de simbolisme i d'intenció que d'imatge, ja que aquestes junt amb les paraules grosseres, eren substituïdes per frases de doble intenció i per simbolismes vegetals. La última i quarta època recull els últims 16 números de la revista. Només conserva el caire polític i és dirigida en gran part pel Sindicat de Dibuixants Professionals. Ens trobem en plena Guerra Civil, i la revista acaba desapareixent com tantes altres.

CONTEXT ECONÒMIC

Pel que fa a l'economia de Catalunya de principis de segle, hem de tenir en compte uns aspectes generals que van afectar directament. A nivell d'Espanya es va produir una crisi en el període de 1908 al 1912, que correspon amb la Setmana Tràgica i amb la Guerra del Marroc, que va incrementar els preus. La segona crisi va ser del 1920 al 1923, que correspon a una sèrie de conflictes socials. Durant aquest mateix període trobem la Primera Guerra Mundial, que va afavorir a l'economia espanyola gràcies a la posició neutral que afavoria la venta de productes a mercats exteriors, tot i que van augmentar els preus al país per la oferta i la demanda exteriors i els sous es van mantindre. Un cop acabada la Primera Guerra Mundial, els mercats exteriors van reprendre la seva producció, i les indústries d'Espanya es van veure incapaces de competir ja que els diners guanyats durant els anys de guerra no s'havien utilitzat per millorar les condicions laborals i la productivitat. Aquest fet va provocar enfrontaments socials deguts una pujada de preus en el mercat espanyol i un augment de l'atur, que no va acabar fins al cop d'estat de Primo de Rivera.
Aquests fets van afectar directament a l'economia catalana, tot i que trobem algunes diferències ja que els sectors econòmics van evolucionar lleugerament diferent que a la resta d'Espanya. El sector primari es va reduir més notablement, aproximadament un 50 %. El sector secundari, fruit del procés d'industrialització, va créixer molt. A causa de les crisis explicades anteriorment, Catalunya va patir una desacceleració de la economia.

CONTEXT TECNOLÒGIC

La redacció de Papitu va ser instal·lada als baixos del número 38 del carrer Pelai. El mobiliari del qual disposava era una planxadora (comprada als Encants) i mitja dotzena de cadires. Dins l'habitatge disposaven de hall, menjador, dormitori, sala de billar i cambra de bany (que en aquells temps era considerada un luxe molt refinat i fins i tot una mica pecador). El primer número constava de noms com ara López-Picó, Pompeu Gener, Manuel Reventós, i dibuixants com Ramon Casas, Ismael Smith, Junoy... En el primer número de Papitu, es veu el format i l'aparença que mantindria fins al final. La revista constava de 16 pàgines a tres columnes, il·lustrades amb dibuixos, amb un format de 280 per 220 mm. Al principi només es va imprimir en tinta negra sobre paper de color blanc, però passats els anys 30, el tiratge va passar a ser en dos colors (vermell i negre) però mantenint el seu format. Fins al 12 de maig de 1920 el preu era de 10 cèntims, però passada aquesta data va pujar a 15 cèntims. El dia  de gener de 1932 va pujar el preu a 20 cèntims i el 10 de setembre de 1936 a 25 cèntims. L'últim número va tenir un preu de 50 cèntims ja que era un especial.

Durant la seva vida, el Papitu va publicar molts números extraordinaris dedicats a diferents especialitats. A més a més, cada any aproximadament, feia un calendari.

CONTEXT CULTURAL

A principis del segle XX, Catalunya va conèixer un període cultural relacionat directament amb la expansió de la indústria. El Modernisme, el Noucentisme i el Avantguardisme Racionalista (relacionats amb el catalanisme polític) van ser els moviments que van acompanyar el renaixement de artístic i cultural de Catalunya.
És a principis d'aquest segle quan la premsa agafa una gran importància a la societat catalana, ja que la ràdio no es popularitza fins als anys 30. Es produeix el naixement de la societat de masses, que està directament relacionat amb els mitjans de comunicació. A més a més dels diaris informatius (La Vanguardia era el principal), les revistes satíriques agafen una gran popularitat.

Durant el primer terç de segle trobem dues publicacions totalment antagòniques: en Patufet i en Papitu, que movien masses ideològiques totalment diferents. El primer, caracteritzat com el blanc més pur possible, la innocència, el seny... en canvi, Papitu era tot el contrari, era el color més pujat de to possible, la pornografia, la disbauxa... Tot i que aquestes diferències clarament visibles, aquestes dues publicacions van conviure durant tota la seva vida: en Patufet entrava a casa per la porta principal, i en Papitu ho feia d’amagat.

CONTEXT SOCIAL

Sorgeix el nacionalisme català, que defensa la nació, a partir dels drets històrics de Catalunya, la història i la llengua. Aquesta corrent de pensament és seguida tant per partits polítics i ciutadans d'esquerres, centrals i de dretes. Dins d'aquest nacionalisme trobem dos corrents, que es diferencien per la relació que es creu que ha de tenir Catalunya amb Espanya i en funció dels seus objectius polítics.

Ens trobem en una època de grans canvis socials. Catalunya comença a rebre una gran quantitat d'immigrants, que provoca un increment importat de la població. El món agrari rep moltes transformacions i s'intensifica la industrialització. Aquests canvis provoquen una gran diferenciació entre Catalunya i la resta d'Espanya. A nivell polític, s'esdevé un gran canvi: comencen a haver-hi grans triomfs. Un dels partits més importants serà la Lliga Regionalista. És en aquesta època on es posaran les bases hegemòniques del catalanisme actual.
En aquesta època van sorgir moltes associacions populars i ateneus. Aquest fet es va produir gràcies a les dues corrents més importants que convivien dins de la societat catalana, el republicanisme i l'obrerisme, que apostaven per l'educació i l'associació des del segle XIX. D'aquesta manera intentaven aconseguir la transformació de l'individu i de la societat. A partir d'aquests fets sorgeix la mancomunitat Catalana.
L'any 1923, després de la debilitació de la Restauració i dels desacords entre els diferents partits polítics republicans i obrers que havien anant calant dins de la societat catalana, es produeix la dictadura de Primo de Rivera, que durarà fins l'any 1930, any en que començarà la II República i que acabarà al 39, amb el final de la Guerra Civil Espanyola.

CONTEXT POLÍTIC

En Papitu era una publicació clarament republicana i d'esquerres. Va tenir una baralla bastant forta amb la Lliga Regionalista, ja que deien que el Papitu estava comprat per Lerroux i que el que feien era anar en contra de Catalunya. Les relacions que hi havia entre el Papitu i el Cu-Cut (publicació totalment de la Lliga), es van enverinar tant que fins hi tot es van produir agressions personals. No obstant, es van anar oblidant les diferències ja que Cu-cut va tancar la redacció a l'any 1912, i en Papitu es va anar decantant cap a la verdor.

S'ha de dir, però, que Papitu va tenir uns primers anys bastant relacionats amb la política fins que van passar-se a la verdor i a la pornografia, anys en els quals la política gairebé no es va tocar fins als últims 16 números.