En aquest estudi de la premsa satírica a la II República i la Guerra Civil, ens interessa sobretot la relació de l’ humor amb allò social i polític de l’època que estudiem i, en concret, la producció d’humor a través de la premsa d’aleshores.
A través de l’anomenat ‘humor periodístic’, s’informa i s’opina sobre allò que és noticiós amb un to i un llenguatge ingeniós, còmic, provocador, satíric i de vegades sarcàstic. Es tracta d’una “manera intel•ligent de dir -i influir- allò que els actors socials oculten” (La risa periodística Pag. 9)
Cal dir també que de les urpes de la premsa satírica -més encara durant l’època que estudiarem- ningú ni res se’n pot salvar, i encara menys aquells qui tinguin qualsevol mena de relació amb el poder.
Malgrat l’antiguitat de la premsa satírica, i el fet que sembli que aquesta ja està pràcticament obsoleta, cal dir que a les darreres dècades, són bastants els exemples de programes de televisió que han fet una sàtira política, programes, per cert, amb uns grans índex d’audiències: La ironia de Yes Minister (anys 80 a la BBC), Las Noticias del Guiñol a Canal + o Polònia actualment a TV3.
 |
| Aznar i Bush a les Noticies del Guiñol Fonts: Pròpia i "La risa periodística" (Totes les fonts estan explicades amb detall a l'apartat 'Les nostres fonts d'inspiració' |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada