UNA MICA D'HISTÒRIA

Context global. La II República

El 12 d’abril de 1931 va haver-hi eleccions municipals, el resultat va deixar constància del rebuig a la monarquia i el desig d’implantació de la República, donant la victòria a les forces republicanes a les principals gran ciutats d’Espanya. Així, el dia 14 es proclamava la República i el rei Alfons XIII marxava a l’exili.

La República naixia en una època difícil: Tot just acabava de caure la Borsa de Nova York i a l’Europa d’entreguerres hi començava a aparèixer el feixisme. Amb aquest rerefons, la República era constituïda per un sector de les classes mitjanes i per l’obrerisme moderat i amb una nombrosa oposició que no acceptava el nou règim. D’aquesta manera, amb una gran inestabilitat política i un elevat grau de conflictivitat, va ser que la República va donar pas a l’enfrontament civil.

A Catalunya: La Generalitat i l’Estatut d’Autonomia

A les eleccions d’abril de 1931, a Catalunya van sortir elegits els republicans. Així, quan Companys proclamava la república espanyola, Francesc Macià sortia al balcó de la Generalitat i proclamava la República Catalana, assumint així la sobirania.

Aleshores es va crear un govern provisional amb els partits d’esquerra, republicans i catalanistes que es va anomenar Generalitat i que tenia com a tasca principal la creació d’un Estatut d’Autonomia. L’estatut de Nuria es va votar en referèndum i va ser aprovat per una clara majoria absoluta.

Amb el triomf d’Esquerres a les eleccions generals de juny, Macià va presentar l’Estatut a Madrid on, malgrat la oposició inicial, va ser aprovat per una important part de la cambra. Així el 9 de setembre de 1932 s’aprovava l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.

Amb l’aprovació de l’Estatut, s’acabava l’etapa de la Generalitat provisional, així que es van convocar eleccions al Parlament de Catalunya. Hi destacaren dos partits: Esquerra Republicana i La Lliga (de centredreta catòlica) . Esquerra va resultar altra cop la vencedora i Lluís Companys era elegit president del Parlament i Francesc Macià president de la Generalitat.

                                                L'estatut d'autonomia de 1932

A Espanya: Bienni de reformes

Entre 1931 i 1933 el govern que presidia Manuel Azaña i que era format per republicans i socialistes, va dur a terme un seguit de reformes per a modernitzar i democratitzar el país. Es va reformar l’exèrcit, l’església catòlica va perdre influència sobre la societat, es va dur a terme l’elaboració d’una Llei de reforma agrària posant fi al predomini del latifundisme i també es promovia una reforma en l’educació, lluitant perquè aquesta fos liberal i laica i es garantís el dret a l’educació per a tota la població. Finalment es van fer reformes per a millorar les condicions laborals, com l’aprovació de la Llei de Contractes de Treball.

Economia catalana als anys 30

A Catalunya, el sector primari anava perdent població. La industria del tèxtil quedava estancada mentre apareixien activitats més diversificades que es basaven en tecnologies i fonts d’energia noves.

Amb la crisi econòmica, es va donar un augment de la inflació que va anul•lar gran part de les millores salarials i l’atur s’establia com el primer problema de moltes famílies obreres.

Després de la suspensió de pagaments del Banc de Barcelona anys enrere, el Banc de Catalunya feia fallida el 1931, d’aquesta manera, Catalunya quedava sense un sistema financer propi i eficaç.

El bienni conservador (1933-1936)

Els sectors de dreta directament afectats per les reformes republicanes es van anar reorganitzant. Es crearen noves organitzacions com Acción Española o la CEDA.  El general Sanjurjo va dirigir un cop d’Estat fallit que pretenia portar la República cap a la dreta.

Les eleccions generals de novembre de 1933 van donar victòria als partits de centredreta. El nou govern era presidit per Alejandro Lerroux i poc a poc s’anava paralitzant el projecte de reforma anterior. Mentrestant, a Catalunya el govern de la Generalitat continuava en mans dels republicans d’esquerra i aviat es van produir enfrontaments amb el nou govern central.

La revolució d’octubre (veure apartat fets d’octubre)

La conseqüència d’aquesta revolució va ser la suspensió de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, per la influència de la CEDA al govern. En aquell moment es nomenà a Gil Robles ministre de guerra i a Franco cap d’Estat Major de l’exèrcit. Això va fer que les forces de l’esquerra s’unissin contra la política del govern.  Així esclatava una crisi en el govern a la tardor del 35. Les diferències a l’interior de la coalició governant es van agreujar i tot plegat va fer que Alcalà Zamora convoqués noves eleccions per al febrer del 1936.

Per a aquesta data, es formava el Front d’esquerres de Catalunya i els partits dretans crearen el Front Català de l’Ordre i a la resta d’Espanya s’agrupaven en el Bloque Nacional.

A les eleccions de febrer del 36 es notava la clara divisió entre dretes i esquerres. El Front Popular obtenia el 48% i a Catalunya, el Front d’Esquerres assolia el 59% dels vots.  Un cop coneguts els resultats, Manuel Azaña era nomenat president de la República, aquest govern reprenia el procés reformista. A Catalunya es confirmava Lluís  Companys com a president, es restablia d’Estatut d’Autonomia i la Llei de Contractes de Conreu.

A la resta d’Espanya amb el triomf de dretes es creà un clima de tensió social. Els sectors de dretes van reaccionar molt malament, però també els partits d’esquerra i els sindicats es llançaren al carrer a mobilitzar-se (anarquistes, socialistes...). A la dreta, Falange Espanyola assumia un fort protagonisme que va fomentar un clima d’enfrontament civil amb accions de violència al carrer. I en aquest clima es començà a creure, per part dels conservadors, que el cop d’Estat era l’única solució. L’acció colpista del General Franco s’iniciava el 17 juliol de 1936.

Gràfic del resultat de les eleccions de febrer de 1936

Fonts: 'Horitzó' (llibre història 2º batxillerat), www.wikipedia.org, www.buxaweb.com